jueves, octubre 08, 2009

Lecturas septiembre '09

Tirant lo Blanc
Joanot Martorell
[1490]


No es fácil encontrar una buena edición completa del Tirant lo Blanc del valenciano Joanot Martorell. Obra pionera de la novela caballeresca, y obra capital de la literatura en catalán. Hay infinidad de versiones reducidas -es lectura habitual en las escuelas- pero la reducción en muchos casos es tan bestial que no deja casi nada. Incluso en Valencia me costó encontrar una buena... vi una versión facsímil del original, pero eso era demasiado. Entre el catalán antiguo y la letra gótica me hubiera llevado un año leerla. Finalmente di en la tecla al encontrar la edición de editorial 3 i 4. Aunque hay cierta reducción del texto, es poca -quedan 683 páginas-, actualiza un poco el lenguaje y reorganiza y agrupa los 486 capítulos originales.

Aunque hay infinidad de aventuras, la mayor parte se centran en las batallas de Tirant lo blanc tratando de reconquistar el imperio griego de manos musulmanas, y sus esfuerzos por conquistar a la princesa Carmesina. La historia es siempre entretenida, aunque Martorell hace a veces a Tirant tan bueno que resulta un poco buenudo.

Kirieleison de Muntalbà: he rebut la vostra lletra (...) la qual només conté paraules vils i deshonestes. Em pareix que tals raons no estan bé en boca de cavaller i que sols amb elles voleu venjar la mort dels dos reis. Si tinguésseu el desig que mostreu, no m'escriuriríeu sinó que hauríeu vingut ací, perquè hi ha cavallers que prefereixen buscar a trobar.

-Tirant, les teues paraules mereixen una resposta (...) I crec el que et diré: que no em desplau que m'ames, però dubte d'amar aquell que pense que pot ser meu amb gran esforç ja que no s'ha trobat fermesa en l'amor del estrangers, que tan ràpidament com ve se'n va.

-Tirant, Tirant, mai sereu temut a batalla si en amar dona o donzella no hi mescleu un poquet de força. Ja que teniu gentil esperança i ameu donzella valenta, aneu a la seua cambra i giteu-vos al llit quan ella estiga nua, o en camisa, i feriu valentament perquè entre amics no cal tovalla.

I alçà l'espasa i li donà una coltellada al muscle dret tan profunda que li tallà el braç en redó i el rei, tot seguit, caigué a terra. Els moros, en veure mort el rei de Pèrsia, com desesperats revifaren el combat tan bravament que en poc de temps la terra era coberta de cossos morts...



Of Mice and Men
John Steinbeck
[1937]


Después de la sensacional Grapes of Wrath, me quedé con ganas de más Steinbeck. Of Mice and Men es una novela corta, casi una pieza de teatro, según la declarada intención del autor. La escribió un par de años antes que Grapes...., aunque el escenario es también la California rural, se adivina una época unos años anteriores a la gran crisis reflejada en aquella.

"Go on now, George!"
"You got it by heart. you can do it yourself."
"No, you. I forget some a'the things. Tell about how it's gonna be."
"O.K. Someday - we're gonna get the jack together and we're gonna have a little house and a couple of acres an' a cow and some pigs and ---"
"An' live off the fatta the lan'," Lennie shouted.

"He ain't cuckoo," said George. "He's dumb as hell, but he ain't crazy. An' I ain't so bright neither, or I wouldn't be buckin' barley for my fifty and found.

Curley's fist was swinging when Lennie reached for it. The next minute Curley was flopping like a fish on a line, and his closed fist was lost in Lennie's big hand. George ran down the room. "Leggo of him, Lennie. Let go."

1 comentario:

Silvi dijo...

Me encantaron los consejos para que Tirant se meta en la cama de su doncella.
Steinbeck nunca llegó a mis manos.